Hispania visigoda

Despres de la caiguda de l'imperi romà d'occident (476 d.c), moltes tribus d'origen germanic, eslau i àsiatic van aprofitar per endinsar-se a dins de l'imperi, provocan saquejos, disturbis, destruccións etc.
La peninsula ibèrica rep varies invasions de diferents pobles barbars, els sueus que s'establiren al nord-oest de la peninsula (Gallicea) amb capital a Braccara, i alans que era un poble d'origen asiatic q s'establiren pel sud de la peninsula.
A principis del segle V s'estableixen els visigots, poble emigrat desde el sud de Suècia, q s'establi el sud de la Gal.lia i gran part de la Hispània.
En principi la monarquia visigoda tenia la capital del regne a la ciutat de Tolosa, més tard per pressió dels francs la capital es va establir a toletum (Toledo).
Els visgots van haver de fer front els sueus establerts desde feia anys a gallicea i els bizantins situats el sud (Spania).
Finalment amb èxit els visgots van derrotar exitosament a les forçes sueves i bizantines aconseguin tenir practicament el control de tota la hispània, excepte el nord on tenien forçes problemes amb les tribus bascones, Cantabres etc......
La monarquia Visigoda va caure el segle VII per les invasions musulmanes procedents del nord d'Àfrica aprofitant la feblesa de la monarquia per problemes interns i continues guerres civils.
L'últim rei visigot fou Don roderic.

Influències germàniques a la Peninsula

Una de les influències més destacades poden ser algunes paraules d'origen germànic com ara : Guerra, Vagó, Guà, Bigoti, Guardar, Botí, Rovar, Baró, Alberg, Guiar etc.....

En l'arquitectura podem trobar l'arc de ferradura, més tard emprats per els musulmans.

Hispania Romana

Tot comença en l'any 218 a.c, en plena repùblica romana, el romans i els carataginesos grans potencies mediterranies del moment es disputaven el control del món mediterrani.

Els carataginesos volien atacar per sorpresa el seu enemic.

En principi els cartaginesos van pensar d'atacar la ciutat de Roma per el sud ( Sicilia/Sud de la bota/Roma). Aquesta trajectoria era la més rapida però per altre banda la més perillosa d'efactuar, ja que podien ser atacats per els romans molt facilment.

El comandant annibal es va adonar que podia fer una ruta molt més lenta pero molt més segura.

Ell va decidir fer la seguent ruta : (Magreb/iberia/Gal.lia mediterranea/Alps/Italia-Roma).

Els romans espavilats es van adonar temps dels plans que portava en joc el seu enemic i van desambarcar a l'actual Empúries (Emporion, pels romans Emporiae) a l'any 218 a.c per tal de tallar els subministres cartaginesos per invadir la peninsula itàlica.

A partir d'aquets moment els romans van començar expendir el seu poder per la peninsula que ells anomenarien ''Hispania''.

La conquesta de Hispania va ser molt llarga realment no van tindre gens de problemes de sometre la zona mediterrania poblada per : Ibers, i amb menor mesura Grecs, fenicis, Cartaginesos etc.

Un cop es van endinsar més a l'oest de la peninsula les dificultats van augmentar, sobretot a la zona del nord, on els galaics, Asturs, Bascons, Cantabres etc.. van oposar molta resistencia a l'autoritat Romana.

Hispania va acabar de ser conquistada en el s.I d.c per el ''imperator'' Octavi August.

Administració politica

Hispania va quedar dividit en 3 principals provincies (Tarraconensis, Beatica, Lusitania).

Es van fundar grans poblats com ara Tarraco (Tarragona) Emerita augusta (Mérida) Pampoleo (Pamplona) Barcino (Barcelona) Hispalis (Sevilla) Olispo (Lisboa) Valentia (Valencia) etc....

La Romanització de la Hispania

La Hispania va patir una gran romanització en ambit linguistic, jurídic, social etc.......

La zona mediterrania va ser la zona romanitzada amb més facilitat, mentres que la cornissa cantabrica la romanització va ser menys intensa, sobretot l'actual país Basc que gairabé és nula.

Infrestructures Romanes

Al llarg de la peninsula podem trobar diferents infrestructures com ara : Circs, anfiteatres, teatres, Aquaductues, Ponts, Arcs truinfals, Forums etc......

Conseqüencies de la dominació llatina i/o Romana

Actualment, Espanya, portugal i Andorra conserven moltes costums hederades dels inavsors del Laci ; Com ara temes juridics, arquitectonics i sobretot linguístics. hem de pensar que els tres països que forman la peninsula ibèrica parlen llengües derivdes directament del llatí vulgar (llatí que es parlava al carrer i les provincies.)

Les llengues llatines més importants que es parlen a la peninsula són: El castellà, Català, Portugués, Gallec, Aragonés, Bable, Montanyés ect...........

L'unica llengüa supervivent pre-romanica q hi ha actualment és el basc, parlada a l'actual Euskadi.

La peninsula ìberica pre-romana

Ens situem a dins d'una península abans de l'arrivada dels Romans, (218 a.c). En aquesta època la peninsula estava completament formada per quantitats d'etnies, cultures, llengües etc..molts cops completament diferenciades entre sí. Els pobles peninsulars més importants foren els íbers ( Aquets ocupaven tota la costa mediterrania de la peninsula.) Els celtes ocupaven la gran major part de la peninsula (Entre els més importants foren els gal.laics, Asturs, Cantabres, Vacceos i Celtibers, aquest últim surt de la mescla entre els poblats celtes i íbers. Els grecs havien establert una colonia comercial a l'actual Empúries (Emporion) i una altre a l'actual Roses (Rhodes) a la actual costa brava. Els fenicis per altre banda s'havien establer en petites colonies al sud de la peninsula com ara per exemple Gadir (Cadis), Malaka (Màlaga) Sexs (Almeria) etc... Els cataginesos controlaven diferents punts a partir de colonies per exemple Cartagho nova (Cartagena) i Akra Leuke (Alacant)