La reconquesta (732-1492) ''les creuades peninsulars''

S'enten com a reconquesta el procés dels regnes cristians de torna a recuperar les terres ocupades per els exercits musulmans o mahometans.
Per resumir aquest llarg periode que durà 8 segles ( VII-XV) el dividirem amb 4 etapes principals.

presentarem els nuclis cristians del nord que seràn els que portaran a terme aquesta llarga i dura guerra.

Asturias :


Navarra :


Aragó :


Comptats Catalans :

Breu descripció sobre Al-àndalus i les seves etapes

Emirat de Cordova : L'any 756 d. Abd al-Rahmán I arriva a la peninsula ibèrica (Cordova, creant una dinastia que duraria fins a l'any 1031 DC.
El 773 el mateix proclama el Emirat independent de Cordova, aixó volia dir que la peninsula ibèrica hi ha no era una provincia més de l'imperi musulma (Damasc, capital de l'imperi), si no que es podia adminsitrar per si mateixa.
Després de molts conflictes interns i externs l'emirat va entrar amb decadència, fins que Abd al-Rahmán III es va autoproclamar Califa de Cordova l'any 929.

Califat de Cordova : La etapa més brillant de la hispània musulmana (Al-andalus), el califat de Cordova s'havia convertit amb una potencia ecònomica i social de L'Europa occidental i la mediterrania, mantenin estretas relacions amb l'imperi Romà d'orient, l'altre potencia de la mediterrania del moment.
L'únic problema que contenia el califat eran els problemes externs que tenien amb els regnes cristians hispànics del nord, que poc a poc anaven penetrant a terres islàmiques.
finalment l'any 1031 després d'uns anys d'esplendor de tot tipus (Cièntifica, artistica, lletres, aequitectura, ecònomica, social etc......., el califat va caure l'any 1031 per problemes interns i es va dividir amb petits regnats anomenades ''Taifes'' que podrem apreciar en el següent punt.

Taifes : Després d'una gran guerra civil, el Califat com hem anomenat abans es va dividir amb petits regnes o Taifes, dirigides per diferents families o dinasties.
En total Al.Andalus va quedar dividit amb 49 taifes diferents com ara : Màlaga, Tortosa, LLeida, Zaragoza, Osca, Badajoz, Denia, Toledo entre moltes altres.
aprofitant la debilitat de les Taifes, els regnes hispànics cristians del nord van aprofitar per expandir el seu poder en territori islàmic.
Per exemple el comptat de Barcelona va anexionar (Lleida i Tortosa), Aragó (Osca, Zaragoza etc.. Castella i lleó ( Toledo entre altres.....)

Imperi Almohade : Falta editar

Regne de Granada (Ultim reducte islàmic peninsular) L'any 1238 va ser fundat per Muhammed I ibn nasr, aquest regne tot i ser petit i reduït seguia sent una potencia economica dins de la Peninsula ibèrica.
( Es van aixecar grans obres aquitectoniques com ara el gran i majestuós palau de L'alhambra, actualment encara seguiex sent una de les perles de l'arquitectura))
El Regne de Granda va anar perdent territori progressivament, primer Almeria i després Màlaga fins que va quedar la ciutat de Granada i els seus voltants.
Finalment l'any 1492 el regne va ser icorporat a la corona de Castella.

l'invasió musulmana de la Hispània/ De Hispania a l' Àl-andalus

Una nova religió havia surgit feia poc a l'actual Aràbia dictada per el nou profeta anomenat Mahoma o Mohamed, amb molt poc temps aquesta religió junt amb un gran exercit van continuar l'expansió d'aquesta que ja havia començat mahoma feia uns anys enrrera. Amb uns 150 anys aproximadament els musulmans D'arabia ja dominaven Persia, zones de l'imperi bizantí, Egipte, Libia i el Magreb. Un cop van arrivar el Magreb van preveure les poques dificultats que tindrien en creuar les columnes d'Hèrcules i endinsar-se per dins del continent europeu. Concretament l'any 711 uns pocs homes formats majoritariament per berebers islamitzats i pocs àrabs arriven a les costes d'Hispània, governada per els visgots. Tarik cap dels exercits musulmans s'enfrontà contra el poder visigot regit pel rei don Roderic a l'actual guadalete, la victoria dels invasors fou aplastant, amb pocs anys tenien practicament sota control tota la Hispània i part de la Gal.lia. Els muslmans finalment foren derrotats per les forçes franques a potiers a l'any 732, a parir d'aquest moment podem dir que s'acaba l'expansió mahometana dins del vell continent.

Hispania visigoda

Despres de la caiguda de l'imperi romà d'occident (476 d.c), moltes tribus d'origen germanic, eslau i àsiatic van aprofitar per endinsar-se a dins de l'imperi, provocan saquejos, disturbis, destruccións etc.
La peninsula ibèrica rep varies invasions de diferents pobles barbars, els sueus que s'establiren al nord-oest de la peninsula (Gallicea) amb capital a Braccara, i alans que era un poble d'origen asiatic q s'establiren pel sud de la peninsula.
A principis del segle V s'estableixen els visigots, poble emigrat desde el sud de Suècia, q s'establi el sud de la Gal.lia i gran part de la Hispània.
En principi la monarquia visigoda tenia la capital del regne a la ciutat de Tolosa, més tard per pressió dels francs la capital es va establir a toletum (Toledo).
Els visgots van haver de fer front els sueus establerts desde feia anys a gallicea i els bizantins situats el sud (Spania).
Finalment amb èxit els visgots van derrotar exitosament a les forçes sueves i bizantines aconseguin tenir practicament el control de tota la hispània, excepte el nord on tenien forçes problemes amb les tribus bascones, Cantabres etc......
La monarquia Visigoda va caure el segle VII per les invasions musulmanes procedents del nord d'Àfrica aprofitant la feblesa de la monarquia per problemes interns i continues guerres civils.
L'últim rei visigot fou Don roderic.

Influències germàniques a la Peninsula

Una de les influències més destacades poden ser algunes paraules d'origen germànic com ara : Guerra, Vagó, Guà, Bigoti, Guardar, Botí, Rovar, Baró, Alberg, Guiar etc.....

En l'arquitectura podem trobar l'arc de ferradura, més tard emprats per els musulmans.

Hispania Romana

Tot comença en l'any 218 a.c, en plena repùblica romana, el romans i els carataginesos grans potencies mediterranies del moment es disputaven el control del món mediterrani.

Els carataginesos volien atacar per sorpresa el seu enemic.

En principi els cartaginesos van pensar d'atacar la ciutat de Roma per el sud ( Sicilia/Sud de la bota/Roma). Aquesta trajectoria era la més rapida però per altre banda la més perillosa d'efactuar, ja que podien ser atacats per els romans molt facilment.

El comandant annibal es va adonar que podia fer una ruta molt més lenta pero molt més segura.

Ell va decidir fer la seguent ruta : (Magreb/iberia/Gal.lia mediterranea/Alps/Italia-Roma).

Els romans espavilats es van adonar temps dels plans que portava en joc el seu enemic i van desambarcar a l'actual Empúries (Emporion, pels romans Emporiae) a l'any 218 a.c per tal de tallar els subministres cartaginesos per invadir la peninsula itàlica.

A partir d'aquets moment els romans van començar expendir el seu poder per la peninsula que ells anomenarien ''Hispania''.

La conquesta de Hispania va ser molt llarga realment no van tindre gens de problemes de sometre la zona mediterrania poblada per : Ibers, i amb menor mesura Grecs, fenicis, Cartaginesos etc.

Un cop es van endinsar més a l'oest de la peninsula les dificultats van augmentar, sobretot a la zona del nord, on els galaics, Asturs, Bascons, Cantabres etc.. van oposar molta resistencia a l'autoritat Romana.

Hispania va acabar de ser conquistada en el s.I d.c per el ''imperator'' Octavi August.

Administració politica

Hispania va quedar dividit en 3 principals provincies (Tarraconensis, Beatica, Lusitania).

Es van fundar grans poblats com ara Tarraco (Tarragona) Emerita augusta (Mérida) Pampoleo (Pamplona) Barcino (Barcelona) Hispalis (Sevilla) Olispo (Lisboa) Valentia (Valencia) etc....

La Romanització de la Hispania

La Hispania va patir una gran romanització en ambit linguistic, jurídic, social etc.......

La zona mediterrania va ser la zona romanitzada amb més facilitat, mentres que la cornissa cantabrica la romanització va ser menys intensa, sobretot l'actual país Basc que gairabé és nula.

Infrestructures Romanes

Al llarg de la peninsula podem trobar diferents infrestructures com ara : Circs, anfiteatres, teatres, Aquaductues, Ponts, Arcs truinfals, Forums etc......

Conseqüencies de la dominació llatina i/o Romana

Actualment, Espanya, portugal i Andorra conserven moltes costums hederades dels inavsors del Laci ; Com ara temes juridics, arquitectonics i sobretot linguístics. hem de pensar que els tres països que forman la peninsula ibèrica parlen llengües derivdes directament del llatí vulgar (llatí que es parlava al carrer i les provincies.)

Les llengues llatines més importants que es parlen a la peninsula són: El castellà, Català, Portugués, Gallec, Aragonés, Bable, Montanyés ect...........

L'unica llengüa supervivent pre-romanica q hi ha actualment és el basc, parlada a l'actual Euskadi.

La peninsula ìberica pre-romana

Ens situem a dins d'una península abans de l'arrivada dels Romans, (218 a.c). En aquesta època la peninsula estava completament formada per quantitats d'etnies, cultures, llengües etc..molts cops completament diferenciades entre sí. Els pobles peninsulars més importants foren els íbers ( Aquets ocupaven tota la costa mediterrania de la peninsula.) Els celtes ocupaven la gran major part de la peninsula (Entre els més importants foren els gal.laics, Asturs, Cantabres, Vacceos i Celtibers, aquest últim surt de la mescla entre els poblats celtes i íbers. Els grecs havien establert una colonia comercial a l'actual Empúries (Emporion) i una altre a l'actual Roses (Rhodes) a la actual costa brava. Els fenicis per altre banda s'havien establer en petites colonies al sud de la peninsula com ara per exemple Gadir (Cadis), Malaka (Màlaga) Sexs (Almeria) etc... Els cataginesos controlaven diferents punts a partir de colonies per exemple Cartagho nova (Cartagena) i Akra Leuke (Alacant)